Podràs dir el que no dius enlloc. Fins i tot coses que fan vergonya o que no t’agraden de tu mateix/a. No cal que ho ordenis o ho entenguis abans de venir. Portis el que portis, ja n’hi haurà prou per començar.
I tu què fas?
Faig preguntes. Investigo per: Ajudar-te a veure allò que no estàs veient: Les causes que fan que actuïs d’una manera o que et passin certes coses.
Vols dir que m’ensenyes coses que no sabia?
En part sí, en part no. Ho saps… però no ho mires. O ho justifiques. O ho tapes amb altres coses. Jo no afegeixo res. Treballo amb la informació que ja està en tu.
I com treballes exactament, doncs?
Amb fets. No et diré “ets així” o “ets aixà”. Et diré: “això que expliques, ho has fet així”. Coses concretes que treuen coherència a les teves argumentacions.
Això pot ser incòmode, oi?
Sí. Hi ha una part de tu que no vol veure-ho, però una altra part que sí. I és a aquesta part de tu a la qual jo em dirigeixo. No et forço. Però tampoc t’ajudo a evitar d’encarar-te als fets.
Què fas en aquest moment incòmode?
Et sostinc. Creo un espai on mirar es torna possible.
I la por?
La por hi pot ser. Però t’ajudo a veure que pots sostenir-la. Que tens més força de la que et penses.
I què passa després?
Quan les evidències parlen, hi ha un moment en què et quedes en silenci. Prens consciència. Jo callo i et dono temps per fer noves connexions mentals.
Què canvia quan prenc consciència?
Deixes de reaccionar sense entendre. Comences a veure què et passa i per què et passa. I això et dona una preciosa oportunitat de decidir de nou.
Si tot això et ressona i et sembla que et puc ajudar, pots reservar una sessió.
Una noia no suportava ajudar un home a la feina. No sabia per què. Quan vam mirar-ho, va aparèixer la relació amb el seu pare. S’havia sentit responsable d’ell durant anys, encara que en el fons no volia. Quan ho veu, entén el que li passa. La següent vegada que es troba aquell home a la feina, no desapareix la incomoditat, però ja no està bloquejada. Pot decidir si el vol ajudar-lo o no, i decidir tots els matisos i condicions.
El canvi passa dins la sessió?
No del tot. La sessió serveix per veure-hi. El canvi real passa després, quan la vida et torna a posar en situacions semblants. És allà on pots decidir de nou.
I tu què aportes en aquest procés?
Sostinc un espai on acabes veient-te. I quan estàs preparat/da, et dono pistes concretes perquè ho puguis portar a la teva vida. No per fer-ho perfecte. Sinó per començar a fer-ho diferent.
Diries que dones consells?
No exactament. No es tracta de dir què has de fer. Es tracta de veure-hi prou clar per poder decidir per tu mateixa.
I si la persona no canvia res?
Pot passar. La persona és lliure de canviar o no.
En una frase, què fas?
Et poso al davant el que no estàs veient de tu, perquè puguis deixar de repetir-ho inconscientment i començar a decidir.
Nous utilisons des cookies pour vous garantir la meilleure expérience sur notre site web. Si vous continuez à utiliser ce site, nous supposerons que vous en êtes satisfait.OK